La matrona

Tercera entrega en quatre anys del geni que s'amaga darrere del pseudònim de Refree. Raúl Fernández torna amb dotze temes (cinc en català, set en castellà) compostos per ell mateix i que en un exercici d'abnegació no només interpreta la guitarra i amb la seva veu (fins i tot als cors), sinó que també s'ha fet càrrec de tots els arranjaments i ha produït l'àlbum recolzant-se únicament a Federico Falkner, el seu baixista habitual.
Si ens centrem en la instrumentació per als qui hagin seguit la pista a aquest compositor no agafarà per sorpresa que estiguem davant d'un dels discos pop més instrumentats; "La Matrona" (Aquarela, 2005) s'acosta al concepte musical de la Califòrnia dels Beach Boys d'orquestra i cors alegres però mantenint la seva pròpia identitat, que idealitza l'estil especial dels cantautors mediterranis, a estones tan èpic com Serrat, en altres ocasions tan íntim i nostàlgic com Aute. Ara a més s'atreveix amb ambients extrets de qualsevol club de jazz, on es refugia amb l'ajuda d'Eduardo Blanco a la trompeta i Josep Maria Baldomà al piano com a 'El sotano'.
L'arranjador català continua entestat, tretze són tretze, a demostrar que d'una feina a una altra es pot superar sense caure en la vulgaritat i deixant clar que els cantautors no han de ser una llauna infumable per al públic general, quan darrere se sustenten en la vitalitat de l'home en tots els seus estats i un grapat de músics professionals.