It goes without saying
It goes without saying
SNIBOR RECORDS
30/11/-0001
4522250890010
JAZZ / LATIN-JAZZ
Segon registre discogràfic de Dan Barrett i Enric Peidro coliderant aquest quintet internacional en què trobem a intèrprets del calibre de la contrabaixista australiana Nicki Parrott, el bateria alemany Michael Keul i el pianista britànic Richard Busiakiewicz.
Amb aquest dream-team el resultat, no per predictible és menys espectacular: Peidro i Barrett mostren amb claredat no només la seva afinitat i la seva predilecció pel jazz més melòdic sinó també la seva capacitat per esdevenir una única veu, ja que els seus respectius timbres encaixen a la perfecció produint un so de gran bellesa en els ensembles.
La secció rítmica és una autèntica meravella i el so general de l'àlbum és d'una elegància extraordinària. Barrett és sens dubte un dels trombonistes vius més importants dins del jazz a escala mundial i escoltant els seus solos és fàcil endevinar el perquè. El rotund i càlid so de l'acord amb Peidro i el seu swing indolent són la rèplica perfecta al fraseig meravellosament cantador del trombonista californià.
Segons els crèdits, aquest disc es va gravar en una sessió de quatre hores i més enllà de l'inusual de tan breu sessió (particularment per als paràmetres d'enregistrament avui dia) la veritat és que en escoltar el resultat, queda clar que no només el procediment de gravació es va plantejar com antany solien fer-se els discs, també el resultat transmet aquest meravellós aire d'alegre immediatesa d'aquestes sessions que eren habituals en dècades passades i que cada dia són menys freqüents, potser perquè per dur-les a bon port calen músics amb tant ofici com els que ens ocupen. Més que recomanable, imprescindible. (Swing Journal, 2019).
Amb aquest dream-team el resultat, no per predictible és menys espectacular: Peidro i Barrett mostren amb claredat no només la seva afinitat i la seva predilecció pel jazz més melòdic sinó també la seva capacitat per esdevenir una única veu, ja que els seus respectius timbres encaixen a la perfecció produint un so de gran bellesa en els ensembles.
La secció rítmica és una autèntica meravella i el so general de l'àlbum és d'una elegància extraordinària. Barrett és sens dubte un dels trombonistes vius més importants dins del jazz a escala mundial i escoltant els seus solos és fàcil endevinar el perquè. El rotund i càlid so de l'acord amb Peidro i el seu swing indolent són la rèplica perfecta al fraseig meravellosament cantador del trombonista californià.
Segons els crèdits, aquest disc es va gravar en una sessió de quatre hores i més enllà de l'inusual de tan breu sessió (particularment per als paràmetres d'enregistrament avui dia) la veritat és que en escoltar el resultat, queda clar que no només el procediment de gravació es va plantejar com antany solien fer-se els discs, també el resultat transmet aquest meravellós aire d'alegre immediatesa d'aquestes sessions que eren habituals en dècades passades i que cada dia són menys freqüents, potser perquè per dur-les a bon port calen músics amb tant ofici com els que ens ocupen. Més que recomanable, imprescindible. (Swing Journal, 2019).
