Aquestes reivindicacions cristal·litzen al primer grup homogeni que canta exclusivament en català: Els Setze Jutges. Denominació amb un cert esperit irònic que prové de l'esmentat català: setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Per aquelles dates, el 1959, Ramon Pelegero, un jove de Xàtiva de tot just 19 anys, escriu
Vázquez Montalbán el descriu en aquella època com “apocat, una mica acomplexat, però amb un ganxo impressionant quan se situava davant del públic”. El mateix Serrat es presenta com “un xarnego, un mestís que, en el meu cas, no va heretar ni la prudència del seny català ni la renou aragonesa, però que de manera
El seu esdevenir comença anys abans, a mitjans dels cinquanta, amb un cançoner imprès a una sola tinta i paper barat Cançons a flor de llavi, una recopilació de cançons catalanes per a excursionistes, reeditat el 1964 per l'editorial Nova Terra.
El 1965, amb disset anys, es matricula a la Facultat d'Econòmiques de Barcelona. Aleshores la “nova canço” ja no és tan nova. De fet, Maria del Mar Bonet, Subirachs i ell seran els últims a formar part dels Setze Juges, un grup que el 1968 ja s'està desfent a mesura que els seus components es professionalitzen i guanyen popularitat individual
Des de molt jove s’interessa per la música i la literatura però, acaba estudiant publicitat a l'Escola Massana i treballa a la discogràfica Concèntric, on dissenya les portades dels primers discos de Lluís Llach, Guillermina Motta i Maria del Mar Bonet.
Al gener de 1971canta en un petit club de jazz de Madrid, el Bourbon. Les crítiques són excel·lents i atrauen l'atenció del suís Alain Milhaud, que EN AQUELL MOMENT ERA un de productors més prestigiosos d'Espanya, considerat el descobridor de grups com els Bravos o els Pop Tops. En aquelles dates Alain Milhaud llançava una nova
De caràcter malaltís, aprofita el temps que es veu obligat a guardar llit per llegir els llibres del seu oncle, mestre d'escola que no pot exercir degut a la seva ideologia, i desenvolupa una afició per la lectura que l'acompanyaria la resta de la vida.
El 1966 freqüenta un grup d'amics que es reuneixen per tocar la guitarra o escoltar discos. Diversos creen Els Descendents de Walder, surten de gira per França i Sisa els acompanya. Sisa no forma part realment del grup, actua de teloner tocant cançons de Donovan o de Dylan, cosa que li permet aprendre a estar en un escenari.
Els tres germans grans de la família Fortuny, Joan, Josep i Esteve formen “Els Llums” el 1967. El seu repertori es compon de cançons famoses del pop anglès, sobretot els Beatles i els Rollings, traduïdes al català.
A principis dels seixanta, amb setze anys, queda impressionat per un concert de Bruno Lomas i Los Milos «això, per al meu fon com la meva confirmació. Allò era rock and roll i m'agradava». Per aquells anys també l'influeixen Bob Dylan i Jaume Sisa.
Enregistrant el seu primer disc amb només quinze anys. A principis dels setanta forma el grup Zebra, amb la fusió dels Bravos i els Z-66, amb què publica 11 discos, sobretot destinats als turistes. Després vindrà el duo “Milà i Bibilioni”, amb el que fa nombroses gires dins i fora d'Espanya. El 1981 s'uneix a la Kevin Ayers Band, actuant
Abans dels 16 anys ja és professional, encara que encara no té edat per treballar i sovint s'ha d'amagar per tocar. Als 17 anys, enregistra el primer single amb el seu grup Els Mallorquins, està destinat als turistes i es titula Hollydays in Mallorca.
En els seus primers concerts a les festes de la seva comarca toquen versions dels Rolling Stones, els Beatles o David Bowie. Amb la incorporació de Ramon Ferrer, el 1981, el seu repertori canvia i comencen a compondre les pròpies cançons en català sent la primera banda de rock que canta en català.
Comencen com una banda d'amics que s'ajunten per tocar rock durant les vacances d'estiu. Al principi toquen blues a l'estil de B. B. King, cançons de Neil Young i alguna dels Beatles.
A finals de la dècada dels 80, comencen la carrera sota l'etiqueta de rock agrícola, ideada pel periodista Pep Blay. El grup presumeix dels seus orígens de comarques i reivindica un rock amb denominació d'origen no urbana.
A principis del 87 comencen a tocar en directe, realitzant aquell any més de 50 actuacions. A finals de l'any enregistren una primera maqueta amb 6 temes i posteriorment una altra amb 7 temes.
D'aquells anys recorda que sortia corrents de veure La Passió d'Esparreguera per arribar a temps al concert de Bertín Osborne al Palau de la Música. En arribar a la joventut descobreix la música i la creació literària ia finals dels anys 80 abandona els seus estudis i es concentra a compondre cançons mentre subsisteix gràcies a una mala
El primer grup en diuen Copacabana. Mesos després ho bategen com a Sopa de Cabra, com un homenatge al disc Goats Head Soup dels Rolling Stones, als quals admiren.
I el 1987 s'uneixen Carles Oliver com a bateria i Pep Sánchez al baix, quan el grup encara no té nom. A l'abril lloguen un local d'assaig propi a Vilanova de Sau i és aquest lloc que dóna el nom al grup amb la formació inicial d'un quintet amb Carles Sabater (veu), Pep Sala (guitarra), Pep Sánchez (baix), Carles Oliver (bateria) i Ramón Altimir
Manresa és el primer escenari i els concerts improvisats al carrer el primer contacte amb el públic. D'aquelles hores tocant i rient neixen les primeres cançons i, sobretot, un estil que es converteix en la seva principal característica.
Als seus inicis componen el grup Pau Debon, com la veu principal, Joan Miquel Oliver: com a guitarra i principal compositor, Joan Roca al baix, Pere Manel Debon a la bateria i Jaume Manresa als teclats.
Amb el pas del temps es van coneixent gràcies als amics en comú. El 2007 Roger Padilla i Guillem Gisbert, que ja han iniciat la seva carrera musical en una banda d'institut, contacten amb Arnau Vallvé i Martí Maymó per formar el grup, encara que sense un nom.
Aleshores participen en concerts de carrer improvisats amb músics de tot el món, intercanviant experiències i sonoritats. Marcel toca amb el xarango, un instrument de corda amb una sonoritat molt peculiar utilitzat a la regió central de la Serralada dels Andes. Tots tres decideixen captar l'esperit festiu de la música de carrer i pujar-lo als escenaris
Estem creant el portal més representatiu de la música catalana. Durant el mes d'abril encara estem en proves.
Pot ser que trobis alguna inexactitud o error. T'agrairem que ens ho facis saber a info@musicalitat.cat. També estem a la teva disposició per a qualsevol informació que puguis necessitar.